L’any 2019 pràcticament les mateixes persones que ara integrem aquest grup d’estudi, vàrem obtenir el projecte Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals (ss. XV-XVI) (AICO2019/120), el qual va donar molt bons fruits. En aquesta nova edició, el nostre projecte vol continuar pel mateix camí de l’anterior i, així, el projecte Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals II (ss. XVI-XVII) (AICO2021/099), al temps que avança en la cronologia, encara vol seguir insistin en els mateixos camps d’estudi, atesa a riquesa de fonts a l’abast dels investigadors.

Situats en els marges de la literatura, la historiografia i la documentació administrativa, es troben tot un seguit d’escrits, al llarg dels segles XV-XVIII que, encara que poden trobar-se perfectament etiquetats -processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc.-, en alguns casos, per la informació que contenen, ultrapassen aquella classificació inicial i es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris. En certa forma, són textos que trenquen els motlles i sobresurten del conjunt per la informació inusual que aporten, freqüentment sobre homes i dones anònims i anònimes per a la història però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, ara, un interés inequívoc per a la construcció de la història del nostre passat, com a fonaments per a reconstrucció d’històries de vida. Els textos es converteixen, així, en documents biogràfics, en testimonis fefaents de les experiències vitals d’un seguit de personatges -dones i homes anònims, insistim- que, si no són recuperats amb la seua exhumació -amb l’edició d’aquells escrits- seguiran ocults durant molt més temps per al coneixement de les nostres societats.

Normalment, a més, aquest tipus de documentació -per donar-li un nom genèric- no és la que acostumem a trobar referenciada en els llibres d’història a l’ús, no és la que investiguen els estudiosos de la literatura o de la llengua: són textos molt sovint en tots els marges de la historiografia, doncs, i requereixen, encara, una gran atenció. Són textos que mostren comportaments i passions, pulsions humanes -sense temor a Déu ni a el diable, de vegades, per seguir els esquemes d’aquells segles- de gents que, en molts casos, vivien «sense llei ni rei» -com solien ser anomenats per la literatura de l’època- o, en el pitjor dels casos, patien l’abús dels sectors dominants, per la seua condició de sexe, identitat, ètnia, creences religioses, etc. En els marges de la història, en els marges de la societat i, encara ara, en els marges de la historiografia, dones sotmeses, sodomites, transsexuals, prostitutes, esclaus, bígams, moriscos, gitanos o heretges i bruixes, a més de delinqüents, bandolers i corsaris configuren, entre d’altres, el gruix de la població d’homes i dones que, com a víctimes o com a causants d’agressions, ens han deixat testimonis escrits -sovint en primera persona, amb les seues declaracions davant la justícia- que poden aportar molta llum sobre aquell espectre de la societat que vivia o es va veure obligat a viure -i, fins i tot, a morir- en condicions anòmales, durant l’edat mitjana i l’edat moderna.

Si fem un cop d’ull a aquest tipus de documentació, descobrirem ràpidament de quin tipus de dades anem a disposar: problemes relacionats amb la violència de gènere -l’abús dels homes sobre les dones: violacions, estupres, bigàmia-; qüestions relacionades amb l’homosexualitat -masculina i femenina- o la transsexualitat -algun cas hem detectat, absolutament sorprenentment-; el bestialisme; la presència d’heretgies -en relació als moriscos, als criptojudaizants o a les noves tendències emergents, arran de les idees de Luter i els seus seguidors, així com la presència d’homes, i, sobretot, dones que narren les seues experiències místiques i són condemnades per això-; el món violent dels bordells, les quadrilles de bandolers o els atacs dels corsaris, i un llarg etcètera. Tot això fa acte de presència en els escrits que estudiem.

La metodologia de treball consistirà en la localització, regest i posterior estudi i edició dels documents -i cal entendre-ho en sentit ampli, ja que contemplem també la possibilitat d’editar fragments de textos inclosos en obres editades en el període, per exemple- que es consideren d’ interés per al propòsit del projecte. Si bé la primera part de la feina -localització, inventari i regest dels documents, fonamental per conéixer quin abast té el seu contingut-, ja la tenim avançada en certa mesura, cal dir que continuem avançant en l’estudi i l’edició filològica de part d’aquests documents.

El nostre grup de recerca, dins el projecte que portem endavant, ha organitzat un Congrés Internacional on, amb la participació de diferents estudiosos de prestigi i juntament amb les nostres aportacions i d’altres, tractem d’acostar-nos al que són allò que hem anomenat «Biografies marginals» i que sovint es troben marcades per la violència. Una violència que assoleix moltes formes: de gènere, d’identitat ètnica i religiosa, d’opció sexual, etc.

És per això que el programa que hem elaborat tractat d’abastar tots aquests camps que poden resultar ben interessants en el món dels nostres dies, perquè ens permet acostar-nos al passat i aprendre per al nostre present.