La memòria de les Germanies

Entre els anys 1519 i 1523, les terres valencianes es varen veure immerses en un daltabaix social, polític, econòmic i bèl·lic. El protagonista absolut de tot allò va ser el poble valencià, encapçalat per uns dirigents que, en perdre l’opció que representaven, varen pagar amb la vida l’atreviment de demanar una major participació en els governs municipals. Hi hagué, a més, una forta repressió sota les ordre de la reina Germana de Foix. Els valencians, tanmateix, no oblidaren mai aquella revolta i les seues conseqüències i en la memòria col·lectiva sempre va perdurar el mot Germania per tal d’anomenar revoltes i moviments socials reivindicatius. Si els narradors de les germanies s’encarregaren de transmetre’ns dades immediates, altres cronistes més reconeguts -com Viciana i Escolano- van consagrar aquell esdeveniment durant els segles XVI i XVII. A finals del Sis-cents, fins i tot, la revolta camperola de les comarques centrals valencianes contra els senyors, va rebre el nom de «Segona Germania» i creà el rerefons social que persistirà durant la Guerra de Successió, amb el poble valencià partidari de Carles III d’Àustria.

Amb la renaixença, les Germanies tornaran a ser valorades com un element històric i particular dels valencians i homes com Llombart o d’altres s’hi fixen i les consideren un estímul literari o un record polític aprofitable per al seu moment històric. Fins i tot, poc després, una publicació quinzenal valenciana va rebre aquest nom: Germania (1925-1926). I no va ser l’única. Durant la segona meitat del segle XX començà l’estudi rigorós del fenomen, amb noms com els de Fuster o Reglà i, fins i tot, es va literaturitzar, com ja s’havia fet anteriorment, però, ara, amb ulls nous.

Ara, cinc segle després d’aquell esdeveniment bèl·lic a les terres valencianes, ens cal recordar-lo i fer una ullada a la memòria que la Germania ha deixat entre nosaltres. Hem de contemplar-lo des de l’òptica actual i tractar de comprendre’l millor per conéixer-lo en tota la seua magnitud.

És per això que es proposa aquest congrés El record de les Germanies aprofitant que ens trobem a 500 anys d’aquella revolta que va ser, llavors, l’acabament de l’edat mitjana i l’ingrés en l’edat moderna.

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (Diputació de València) celebra, ara, aquest congrés, amb l’objectiu de portar a la nostra memòria un temps passat que hem de recordar, per comprendre’l i per conéixer millor la història del nostre poble.