VICENT JOSEP ESCARTÍ

Llicenciat en Història Medieval i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, és catedràtic de Literatura Catalana Medieval i Moderna. Ha estat professor visitant a la Università di Verona. Ha publicat nombrosos estudis i ha tingut cura d’edicions de textos valencians antics, literaris i historiogràfics, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels feits de Jaume I, la Crònica de Muntaner, el Tirant lo Blanch, la Vita Christi d’Isabel de Villena, la Història de València de Beuter o el Dietari de Joaquim Aierdi, entre d’altres. S’ha centrat en l’estudi de la literatura dels segles XIII al XIX. Premi Larratea de l’IEC (1996) i Premi de la Crítica de l’IIFV (2001). En l’àmbit de la literatura de creació ha publicat diverses novel·les: l’última, El mas de les ànimes (2019). Ha guanyat premis prestigiosos de narrativa. Membre de l’IIFV i membre corresponent de la RABLB. Ha estat fundador i director de la revista Scripta, ha dirigit Caplletra i dirigeix la Revista Valenciana de Filologia. Actualment és director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

RAFAEL ROCA RICART

Professor titular del Departament de Filologia Catalana, coordinador de mobilitat del Grau en Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Membre de la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, de l’IIFV, del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l’AILLC, de l’ISIC-IVITRA i corresponent de la RABLB. S’ha centrat en l’estudi dels escriptors i les institucions del segle XIX. Entre els seus llibres: Escrits polítics (1866-1908) de Llorente (2001), Teodor Llorente, el darrer patriarca (2004), Poesies valencianes de C. Llombart (2006), Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (2007) –premi Ferran Soldevila (2006)–, La Renaixença i la Ruta del Cister (2008), El valencianisme de la Renaixença (2011) –premi Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)–, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país (2011), Obra Valenciana Completa (2013) de Llorente i El sol de nostra glòria (2018) –premi Francesc Martínez i Martínez (2018). És secretari de les publicacions Scripta i Revista Valenciana de Filologia.

ANTONI FERRANDO

Catedràtic emèrit (2018) de Filologia Catalana de la Universitat de València, a la qual està vinculat des de 1977. Ha estat director de l’IIFV i del Departament de Filologia Catalana. És membre de l’IIFV, de l’IEC i de l’AVL i corresponent de RABLB. Ha estat president de l’AILLC (2012-2017) i pertany a l’IVITRA, de la Universitat d’Alacant. Membre de la Fundació Huguet, de Castelló. Fundador i primer director de la revista Caplletra i director de la col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarner” de l’IIFV i codirector de la col·lecció “Biblioteca Lingüística Catalana” de la UV. És membre del consell de redacció o del comité científic de revistes com Caplletra, Medioevi, Afers, A Sol Post, Revista Valenciana de Filologia, Scripta, etc. Ha dirigit 21 tesis doctorals i ha dirigit o format part de diversos projectes d’investigació. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos, especialment de l’època medieval i moderna. És autor de nombrosos llibres i articles.

MARIA LUZ MANDINGORRA

Doctora en Història Medieval i Professora Titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques en la Universitat de València. Ha estat convidada a participar, entre altres, en el programes de Doctorat de les Universitats de Granada, Sevilla, Girona i Alcalà de Henares. Pel que fa a la investigació, ha treballat les escriptures i textos de la memòria privada, amb l’edició de libres de memòries dels segles XVI i XVII i la publicació de diversos estudis específics en revistes especialitzades i en obres com Culturas del escrito en el mundo occidental del Renacimiento a la contemporaneidad, editat per la Casa de Velázquez en 2015. Igualment, ha format part de projectes d’investigació finançats pel Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya i la Generalitat Valenciana, al si dels quals ha realitzat amb el professor Francisco Gimeno Blay l’edició crítica dels sermonaris llatins de sant Vicent Ferrer conservats a València, Perugia, Friburg i Avinyó i ha publicat diverses investigacions sobre la predicació del mestre valencià en obres col·lectives com Biografies Invisibles/Invisible Biographies (2021) i En los márgenes de la Historia: marginales y minorías (2021). Ha participat en l’edició de la documentació de Jaume I conservada a l’Arxiu de la Catedral de València (2017), publicació premiada per la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles i en el catàleg dels incunables de dita institució (2019).

JOAQUIM MARTÍ MESTRE

Doctor en Filologia Catalana (1992), és professor titular de la Universitat de València, adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La seua activitat docent i investigadora se centra principalment en la història de la llengua i en l’edició de textos. Ha publicat, entre altres, els llibres següents: Les Ordinacions de la costa marítima del Regne de València (1673) (1991), El Llibre de Antiquitats de la Seu de València. Estudi i edició (1994), Literatura de canya i cordell al País Valencià. Edició i estudi lingüístic (1997), Diccionari històric del valencià col·loquial (2006), Els col·loquis valencians atribuïts a Carles Leon (2008), Josep Bernat i Baldoví. La tradició popular i burlesca (2009), Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI) (2017). És autor de nombrosos articles en revistes especialitzades i capítols de llibres en monografies miscel·lànies. Forma part de la Revista Valenciana de Filologia.

ANTONIO CONSTÁN-NAVA

Llicenciat en Filologia Àrab i doctor en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universitat
d’Alacant. Professor Ajudant Doctor en la Universitat de València. Ha estat professor en
les universitats de Gabes i La Manouba (Tunísia), en la Universitat d’Alacant i en la
Universitat de Sevilla. Ha centrat la seua tasca investigadora sobre les minories islàmiques
en la península Ibèrica i la riḥla del viatger llevantí Ibn al-Ṣabbāḥ (segles
XIV-XV). Autor de publicacions científiques -articles, capítols de llibres i
monografies-, destaquen Los vasallos moriscos del marquesado de Llombai en época de don Juan de
Borja y san Francisco de Borja: entre 1533 y 1539, i Proyección Islámica e identidad
multilingüe. La aljama morisca de Llombai (Valencia, s. XVI).